REALMENT FLOTEN A L'AIRE ELS JUGADORS DE BÀSQUET?

  Sembla que quan estiguin saltant, els jugadors de bàsquet es quedin durant un instant suspesos a l'aire, però realment no és així. El seu salt, encara que no ho sembli, resulta ser una paràbola perfecta.
  Un moviment parabòlic es aquell realitzat per un objecte (persona en aquest cas) la trajectòria del qual descriu una paràbola.
  Aquesta es una espectacular esmaixada que em servirà per explicar aquest fet. El seu autor va ser Scottie Pippen, company del mític Michael Jordan (no he trobat el vídeo que buscava d'ell) als Chicago Bulls:
 

  Pot semblar que en un moment el jugador s'atura a l'aire i no descendeix, però en realitat això no passa. Només cal fixar-s'hi una mica: el cap del jugador baixa una mica en un cert moment, de manera que crea una il·lusió òptica. Durant un instant el seu cap es mou de forma horitzontal, perquè en el moment que el cos puja, el cap baixa. Però el que es realment important, que és el centre de gravetat descriu durant tota la trajectòria una paràbola. 

  El temps que triga en arribar al punt més alt del "vol" des del moment que salta és la meitat del temps que triga en fer el salt (desde l'instant en qual salta fins que toca el terra), de manera que el temps que triga en caure, és a dir, des del punt més alt fins al terra; és l'altra meitat del temps total enlairat.

Observant la paràbola (o sigui, la trajectòria) podem observar el següent: en un instant qualsevol, per exemple  0,5s el jugador es troba a 1m d'alçada. No es tornara a trobar a 1m d'alçada fins que no li manquin 0,5s per tornar al terra, com la gràfica següent demostra (les dades són inventades, són un exemple):  

  La idea de fer aquesta entrada la vaig treure d'un programa del canal Esport3, on analitzen desde la vessant científica diversos fets relacionats amb l'esport.