ESPECTRE DE BROCKEN

El Raül m'ha proposat fer l'entrada d'aquest curiós efecte que es produeix quan estem a dalt d'una muntanya o un avió. Consisteix en la projecció de l'ombra en un núvol.
Aquest efecte es produeix quan el sol es troba darrere de la persona i aquesta persona mira cap avall, on hi ha boira o núvols. La llum que ve de la part posterior projecta l'ombra de l'escalador amb perspectiva triangular. Normalment l'individu té la sensació de que l'ombra és molt gran i això és degut a que l'ombra també es projectada sobre petites gotes d'aigua que alteren la percepció que tenim de la profunditat. Habitualment el cap de l'ombra es troba envoltat d'una aureola com l'arc de Sant Martí, perquè es produeix una difracció de la llum  blanca del sol, que es divideix en els set colors. Si les ombres són de diverses persones, només cadascuna veu aquesta orla sobre sí mateixa, per l'angle de visió que es té sobre l'ombra.
Però aquest fenomen no succeeix nomes amb alpinistes i escaladors, sinó que també pot pasar amb les ombres dels avions, que produeixen un efecte molt espectacular.

ELS ANABOLITZANTS

Aquestes substàncies són esteroides que deriven de la testosterona (hormona masculina que afavoreix el desenvolupament dels músculs). Alguns esportistes els utilitzen il·legalment per obtenir millors resultats, però lògicament és penalitzat ja que és una forma de dopatge.

Però com qualsevol altra droga, els anabolitzants tenen resultats perjudicials per a la salut. Entre ells, la al·lopècia, hipertensió arterial, esterilitat, etc.

El cas més conegut de consum d'aquesta droga és el dels culturistes, que consumeixen grans quantitat de proteïnes i s'injecten esteroides a les seves pròpies venes, i així aconsegueixen aquesta musculatura tant marcada.

Crec que la practica d'aquest "esport", per dir-lo d'alguna manera, és un fet molt antinatural que no beneficia al cos humà de cap manera. Els individus que es dediquen al culturisme tenen un cos molt peculiar. Penso que estan descompensats i no es gens atractiu. Tenen el tren superior molt desenvolupat i desproporcionat amb les cames, que estan musculades però segurament no els hi serviran per córrer.

Un dels casos d'abús d'anabolitzants més famós és el de Greg Valentino, un culturista al que li va explotar un bíceps. La seva obsessió per ampliar el tamany del seu braç el va portar a consumir tants anabolitzants que el seu braç no va suportar la pressió que feia el bíceps i va esclatar.

A mode de conclusió, podem dir que la obsessió per aconseguir un cos "perfecte" ha portat a molta gent a posar en risc al seu cos.

PER QUÈ ENS FA MAL EL CAP QUAN PRENEM ALGUNA COSA FREDA?

Sovint, i més a l'estiu, ens ve de gust quelcom fred per no passar calor,  com ara un granissat o un gelat. I com que tenim molta calor, ens el menjem/bebem massa ràpid i comencem a notar mal al cap, a la zona superior del nas. Aquest mal de cap, també anomenat cefalàlgia sol ser intens però de curta durada.

Una de les causes d'aquestes molèsties és l'augment brusc de la temperatura dels teixits del paladar. Allà hi ha localitzat el nervi anomenat Trigèmin que transmet el dolor a la part central del front.

Però una altra causa probable és que el fred dilati alguns nervis del cervell i això provoqui el mal de cap. Per aquest motiu la gent que pateix migranya té més possibilitats de que li passi aquest fet.

Per evitar aquest fenomen, es poden fer diverses coses, com evitar que l'aliment toqui el paladar, tocar amb la llengua el paladar just després de que ho faci el menjar (per escalfar-lo)... Però sens dubte la manera més senzilla és menjar amb calma. No siguem ansiosos!!

PER QUÈ EN ALGUNES FOTOGRAFIES SORTIM AMB ELS ULLS VERMELLS?

Moltes vegades ens passa: fem una foto i quan la anem a mirar ens adonem d'un fet que fa molta ràbia: hem sortit amb els ulls vermells. "Semblo un dimoni", pensem moltes vegades. Però aquest fet té una explicació científica.
La pupil·la de l'ull la veiem negra perquè no reflexa gens de llum, ja que no surt de l'ull. A la part posterior del globus ocular trobem la retina, una capa majoritàriament transparent, però que té una petita part una mica més opaca que reflexa una petita quantitat de llum. Aquesta part, anomenada epiteli pigmentari, té una tonalitat taronjosa i marró, però com que està molt vascularitzada adquireix un to més aviat vermellós.
La pupil·la és un múscul molt petit que es tanca de forma involuntària si hi ha molta llum i s'obre si n'hi ha poca. El fenomen dels ulls vermells només es produeix quan les fotografies es fan amb flash, i per tant amb poca llum d'ambient, de manera que la pupil·la està molt oberta. Quan realitzem la fotografia amb flash, entra molta llum dins de l'ull i la pupil·la no té temps de tancar-se perquè entri tanta llum, de manera que entra molta llum perquè està molt oberta. La llum que entra a l'ull es reflexa amb amb l'epiteli pigmentari i produeix aquest reflex vermellós. La llum del flash entra de forma directa a l'ull, ja que el flash es troba molt aprop de l'objectiu de la càmera i el raig de llum incideix directament.
Aquest fènomen es més difícil de produir-se en càmeres rèflex, ja que l'objectiu està separat del flash i a més, el flash pampallugueja abans de fer la fotografia perquè la pupil·la s'adapti al canvi de lluminositat.
A mode de conclusió, podem acabar dient que aquest fenomen cada vegada es produeix en menor freqüència degut a la millora de les càmeres de fotos.

REALMENT FLOTEN A L'AIRE ELS JUGADORS DE BÀSQUET?

  Sembla que quan estiguin saltant, els jugadors de bàsquet es quedin durant un instant suspesos a l'aire, però realment no és així. El seu salt, encara que no ho sembli, resulta ser una paràbola perfecta.
  Un moviment parabòlic es aquell realitzat per un objecte (persona en aquest cas) la trajectòria del qual descriu una paràbola.
  Aquesta es una espectacular esmaixada que em servirà per explicar aquest fet. El seu autor va ser Scottie Pippen, company del mític Michael Jordan (no he trobat el vídeo que buscava d'ell) als Chicago Bulls:
 

  Pot semblar que en un moment el jugador s'atura a l'aire i no descendeix, però en realitat això no passa. Només cal fixar-s'hi una mica: el cap del jugador baixa una mica en un cert moment, de manera que crea una il·lusió òptica. Durant un instant el seu cap es mou de forma horitzontal, perquè en el moment que el cos puja, el cap baixa. Però el que es realment important, que és el centre de gravetat descriu durant tota la trajectòria una paràbola. 

  El temps que triga en arribar al punt més alt del "vol" des del moment que salta és la meitat del temps que triga en fer el salt (desde l'instant en qual salta fins que toca el terra), de manera que el temps que triga en caure, és a dir, des del punt més alt fins al terra; és l'altra meitat del temps total enlairat.

Observant la paràbola (o sigui, la trajectòria) podem observar el següent: en un instant qualsevol, per exemple  0,5s el jugador es troba a 1m d'alçada. No es tornara a trobar a 1m d'alçada fins que no li manquin 0,5s per tornar al terra, com la gràfica següent demostra (les dades són inventades, són un exemple):  

  La idea de fer aquesta entrada la vaig treure d'un programa del canal Esport3, on analitzen desde la vessant científica diversos fets relacionats amb l'esport.

CHOCOLATE WHICH DOESN'T MELT.

Neither Willy Wonka, the famous chocolater, would have done better. 

This is a idea by Barry Callebaut, a cocoa trademark. This chocolate can hold temperatures over 55ºC. The chocolate is an aliment which in summer melts, but at the winter is really hard and difficult to bite. So you could put this chocolate in your pocket for a hot day and later you could eat it.

But, if this food doesn't melt, how does it melt in the mouth? The secret is the saliva. It acts and makes that the chocolate melts. Also, this kind of sweet has got a 90% less calories than the normal.

This isn't a new idea. In the II World War a similar kind of chocolate was tried to make, but how it doesn't have enough cocoa butter it was really hard.

This chocolate would be can sell to countries with a climate very hot or cold.

EXISTEIX EL TOMACO?

Fa temps, veient "The Simpsons" vaig veure un capítol on la família es traslladava a una antiga granja, i en Homer creava el "Tomaco", una mescla de tomàquet (tomato) i tabac (tobacco). Aquest producte proporcionava l'addicció de la nicotina i els seus perjudicis, però en lloc de fumant, menjant un tomàquet.
Doncs bé, Rob Baur, un home d'Oregon (EEUU) aficionat a la serie, va intentar obtenir aquest peculiar producte, i ho va aconseguir.
Aquest fet es va produir gràcies a que la planta de la tomata i la nicotina pertanyen a la mateixa família (Solanàcies), a la qual pertanyen també l'albergínia, el pebrot o la petúnia, entre d'altres.
El que va fer aquest nord-americà va ser insertar brots de tomàquet a les arrels del tabac. Els fruits que produia eren addictius, amb un gust no massa bo i amb un concentració de tabac perillosa per a la salut.