EXISTEIX EL TOMACO?

Fa temps, veient "The Simpsons" vaig veure un capítol on la família es traslladava a una antiga granja, i en Homer creava el "Tomaco", una mescla de tomàquet (tomato) i tabac (tobacco). Aquest producte proporcionava l'addicció de la nicotina i els seus perjudicis, però en lloc de fumant, menjant un tomàquet.
Doncs bé, Rob Baur, un home d'Oregon (EEUU) aficionat a la serie, va intentar obtenir aquest peculiar producte, i ho va aconseguir.
Aquest fet es va produir gràcies a que la planta de la tomata i la nicotina pertanyen a la mateixa família (Solanàcies), a la qual pertanyen també l'albergínia, el pebrot o la petúnia, entre d'altres.
El que va fer aquest nord-americà va ser insertar brots de tomàquet a les arrels del tabac. Els fruits que produia eren addictius, amb un gust no massa bo i amb un concentració de tabac perillosa per a la salut.

LA INVERSIÓ TÈRMICA

És un fenomen que es produeix normalment a zones planes després de nits durant les quals el terra s'ha refredat de manera molt ràpida i també l'aire que es troba en contacte amb aquest. Quan això passa, la circulació entre les capes d'aire calent inferior i fred superior es veu disminuïda, perquè l'aire calent és fa fred i per tant no es pot dur a terme aquesta circulació. Habitualment, aquesta circulació es produeix perquè l'aire calent és menys dens que el fred i per tant té tendència a pujar. Quan l'aire fred arriba abaix s'escalfa i el calent es refreda, de manera, que es produeix aquesta convecció tèrmica.

smog

La inversió tèrmica se sol produir en valls fredes, de manera que després de la nit hi ha ambients humits i boirosos.

Com que aquest fenomen interromp la circulació de l'aire, als llocs amb un elevat índex de contaminació es produeix un acumulament de gasos dels combustibles. Això provoca el denominat smog, que és la mescla entre la boira i la contaminació.

Aquest fenomen meteorològic només finalitza quan el terra es torna a escalfar i es torna a produir la circulació d'aire a la troposfera.

BACTERIS PER REGENERAR FORMIGÓ

Uns científics britànics de la Universitat de Newcastle, al Regne Unit han creat una bacteria capaç de regenerar les escletxes que es formen al formigó.
En aquest procés de regeneració del formigó intervenen tres substàncies diferents: carbonat de calci, pegament bacterià i unes cèl·lules filamentoses per reparar les escletxes. Aquesta mescla acaba adquirint la mateixa duresa que el formigó pel que està envoltat.
Aquest fet és un avenç important pel que fa a l'estalvi econòmic i medioambiental. Econòmicament, perquè permet ampliar la vida d'un material substancialment car com ho és el formigó. Ambientalment, perquè la producció d'aquest material representa el 5% d'emissions de diòxid de carboni. Així, es podrien reduir en certa manera els costos de fabricació d'aquest material i amb la perllongació de la seva vida útil, no caldria contaminar per substituir vell formigó, ja que es podria regenerar.
A més, aquest bacteri no contamina el medi ni tampoc afecta la salut dels éssers humans, per la qual cosa podríem dir que és més "ecològic".
Una aplicació interessant que se li pot donar seria la d'utilitzar-se en zones on freqüentessin el terratèmols, ja que deixen malmeses les estructures.

PANELLS SOLARS TRANSPARENTS

  Uns científics, d'Estats Units (com no!), han aconseguit fabricar unes fines capes amb la capacitat d'absorbir la llum solar i generar un càrrega elèctrica. D'aquest mode es poden obtenir panells solars transparents (com diu el títol de l'entrada) o fins i tot finestres amb la mateixa funció que els panells.

  Aquest material en qüestió està format per un polímer (macromol·lècula formada per mol·lècules més petites) semiconductor dopat amb ful·lerens, que són la tercera forma més estable del carboni, després del diamant i el grafit. 

  Aquesta invenció obre les portes d'un món el qual l'energia solar no requereixi l'espai per col·locar les plaques, ja que si es desenvolupa correctament les finestres del futur podrien estar fabricades amb aquest material, de manera que s'estalviaria molt espai. A més, si fós un material barat (per la qual cosa hauran de passar alguns anys) totes les cases podrien tenir-ne.

L'ASMA

  L'asma és una malaltia crònica de l'arbre bronquial que es caracteritza per una inflamació de l'aparell respiratori i causa dificultat en la respiració quan es pateix una crisi. Una crisi o atac d'asma és aquella acció en que les vies respiratòries i els seus músculs s'inflamen de mode que redueixen la quantitat d'aire que passa per elles.

  El tractament que s'ha de duur a terme consisteix en una medicació broncodilatadora, és a dir, que augmenti el cabal dels bronquis. Això es pot fer mitjançant l'ús d'inhaladors i/o fàrmacs corticoesteroides orals (antiinflamatoris). Aquests són tractaments que es fan servir durant la crisi, però hi ha fàrmacs que actuen com a preventius : corticosteroides  inhalats o inhaladors betaantagonistes d'acció perllongada
 La simptomatologia és respiració amb xiuet, tos (pot tenir flema) , rigidesa toràcica i dificultats per respirar. En el cas de que aquests símptomes empitjorin, es pot produir un crisi d'asma. Si aquesta fós severa, els bronquis es podrien cloure tant que provocarien la falta d'oxigen a òrgans i teixits, cosa que podria provocar la mort en els casos més extrems. Aquests símptomes poden augmentar: per inhalació de determinades substàncies al·lèrgiques (pelatge, pols, pol·len), exercici físic, fum del tabac, etc.

El GEL SEC

  El gel sec és, simplement, diòxid de carboni en estat sòlid. Aquest compost té la particularitat de que passa directament d'estat gasós a sòlid i viceversa, és a dir, sublima. El punt de sublimació del CO2 és de -78ºC. Per aquest motiu no deixa residus líquids, i per això és molt utilitzat com a refrigerant. És la seva aplicació més freqüent, tot i que també es fa servir per a produir interessants efectes visuals, ja que sublima quan entra en contacte amb l'aire ( a temperatura ambient, lògicament), i produeix CO2 gasós; i també és emprat en l'àmbit informàtic, més concretament en l'overclocking (augmentar la velocitat i rendiment de l'ordinador).
Però al marge d'aquests usos, cal que aquelles persones que manipulin aquesta substància ho fagin amb les mesures de seguretat adequades per evitar accidents. Algunes d'elles són l'ús de guants tèrmics, l'emmagatzematge en recipients no hermètics (perquè sinó el gas s'expandiria i podria provocar el trencament del recipient), l'utilització en cambres ventilades i moltes altres.

Un curiós experiment amb aquesta substància, fent clic aquí

PER QUÈ NO ES CONGELA?

 A l'oceà Antàrtic, com tots els oceans, habiten peixos, però si l'aigua es troba a -1.8ºC, perquè els peixos no es congelen, si la temperatura de congelació de la seva sang és de -0.9ºC?  Aquest intrigant enigma ha fet pensar i investigar a diversos científics.

 Fa 50 anys es van descobrir unes proteïnes que impedien que la sang se'ls congelés, però no se sabia ven bé el seu funcionament. La cooperació entre científics nord-americans i alemanys ha permès aprofundir una mica més en aquesta qüestió. Els seus estudis es van centrar en un peix anomenat Dissostichus mawsonim, pescat per un dels científics dels EEUU en una expedició antàrtica.
 Aquest peix, semblant al bacallà, viu a uns 2000m de profunditat, té un longitud de 2m i pot pesar 135kg, quina feinada per pescar-lo!
 Amb una tècnica estretoscòpica, van veure que quan l'aigua estava unida a aquestes glicoproteïnes anticongelants, es movia a una velocitat més endreçada