miércoles, 8 de junio de 2011

LA CINTA DE MÖBIUS

Aquest peculiar objecte que tots podríem fabricar presenta unes curioses propietats que el fan únic:
-És una superfície d'una sola cara que no es pot orientar i no té ni exterior ni interior. Si la pintessim per una cara veuriem com acaba quedant tota ella pintada.
-Té una sola cara, encara que sembli que en té dues.
És un objecte molt peculiar que a més podem obtenir fàcilment a casa. Només fa falta agafar una tira de paper i girar una punta. Després unim els dos extrems i ja la tenim!

COM CANVIA LA PELL DELS CAMALEONS?

La característica més important d'aquests curiosos rèptils és la seva capacitat de canviar el color de la pell.
Aquest canvi de color es pot produir per diversos factors: temperatura, estat d'ànim, humitat, moment del dia, estat durant lluita (indica si estan furiosos o espantats), etc. Per tant, es poden donar casos en què el color del rèptil tingui certa semblança amb el seu entorn, però aquest fet casual sol ser una coincidència.
Les capes de pell més externes, la epidermis, són transparents. A la dermis, més interior, trobem diverses cèl·lules pigmentàries. Els cromatòfors són de color groc i vermell. Els guanòfors (fets de guanina) són cristal·lins i reflexen la llum que reben dels cromatòfors, però amb intensitat blava. Per tant, si el cromatòfors estan grocs, els guananòfors emtetran llum verda (blau+groc). Els melanòfors, més interns i fets de melanina (pigment també present en humans), regulen la brillantor, la tonalitat, etc.
Mitjançant les diverses combinacions que fan les cèl·lules de la pell dels camaleons, aquests poden lluir una gamma molt extensa de colors.

LA FOTO DE MAJOR RESOLUCIÓ

Es tracta d'una fotografia que ocupa 26 Gigapíxels. Una imatge normal pot ocupar 500 kilopixels. 1024 kilopixels equivalen a 1 megapixel, i 1024 megapixel són un Gigapixel. Per tant 26 Gpix = 26*1024Mpix = 26624Mpix = 26624*1024 Kpix = 27262976 Kpix.
Van fer falta 1665 fotografies fetes a gran format (21,4 Mpix) amb un Canon 5D II amb lent de 400mm que amb una càmera compacta haurien estat 3500. Les imatges en qüestió es van prendre a la ciutat de Dresden, Alemanya, el setembre del 2009. Van trigar 172 minuts en fer totes les fotografies. Però la feina més costosa va ser el muntatge de totes les foto en una de sola. Va fer falta un ordinador de 16 processadors i 48 GB de memòria RAM. En total, 94 hores.
L'espectacular resultat es pot trobar al seu lloc web:

PER QUÈ ELS AVIONS DEIXEN UNA MARCA BLANCA AL CEL?

Sovint, quan mirem al cel, veiem com el vol d'un avió descriu una marca blanca a la trajectòria que descriu. Es podria pensar que és el fum que deixa anar el motor de l'avió, però no es així realment.
Els avions volen a alçades molt elevades, com ara 10.000 metres. Allà la temperatura és molt baixa (50ºC negatius) i la humitat és molt alta De les turbines de l'avió surt aire molt calent que es refreda ràpidament i això dóna lloc a vapor d'aigua cristal·litzat. Com més alta sigui la humitat de l'aire, més temps es mantindrà aquesta estela blanca de cristalls.
Però els avions de caça d'exhibició són capaços de generar esteles a altures molt baixes. Això ho aconsegueixen modificant diversos factors de les seves turbines, com la temperatura de l'aire que expulsen.

martes, 7 de junio de 2011

QWERTY, PER QUÈ?

Mentres estic redactant aquesta entrada m'adono de que el teclat té una curiosa distribució: qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm. Em pregunto per què no està ordenat alfabèticament.
La primera màquina d'escriure, dissenyada el 1872 per Christopher Sholes als Estats Units. El seu primer disseny era per ordre alfabètic, però les tecles eren com petits martells. Quan es feien diverses lletres seguides, les tecles es quedaven travades i costava escriure.
Però al nostre amic Christopher se li va ocórrer una bona idea: va fer un estudi sobre les lletres més utilitzades. Eren les cinc vocals i les consonants D, H, T, N, S i R. També va observar els parells de lletres que eren més utilitzats, ja que es trobaven junts i provocaven més traves.
Va agrupar les lletres amb la distribució actual, i va fer tres files, perquè sinó escriure seria com tocar el piano.
Però aquest sistema presentava alguns inconvenients. El més important és que està ideat en anglès, i només té en compte les lletres més usades en aquest idioma i per tant és més ineficaç per als altres. A més, és més utilitzada la mà esquerra i per tant queda més cansada.
Però dins dels defectes que presenta el teclat QWERTY, ens hem acostumat i ja forma part de la nostra vida informàtica.